5 coses que no sabeu de mi

Atenent a la cadena que m’ha passat l’Eli (ja et val, per altra banda), explicaré cinc coses que la gent que em coneix no sap de mi. (Reconec que m’ha costat, tinc la mania d’explicar la meva vida a tort i a dret, i a hores d’ara, dubto que tingui alguna cosa per amagar). En qualsevol cas, aquí van algunes cosetes que segur que m’han passat per alt:

- No m’aixeco mai la primera vegada que sona el despertador. Normalment ho faig al cinquè o sisè intent, mai abans. Soc conscient que això no fa que pugui dormir més, sinó que em llevi de més mala llet.

- Si hagués estat un nen els meus pares m’haurien posat per nom Eloi, i no descarto copiar-los la idea el dia que em toqui (tot i que sé que aquest és un tema de consens).


- De petita em vaig voler apuntar a majorettes, però ho vaig deixar al tercer dia, vaig probar amb el ballet, però em faltava “finura”. Finalment em vaig decantar pel patinatge, esport que preferia perquè anava sobre rodes i que he practicat fins fa un parell d’anys. Sempre que puc el segueixo practicant, és una bona teràpia per desconnectar.

- No porto mai ple el dipòsit de la benzina del cotxe. No poso mai més de 20 €.

- Cada dia que passa se’m desperta més l’instint maternal. Vull ser mare abans dels 31.

32 maneres de ser en una sola persona

- Entranyable
- Pastelós
- Organitzat
- Divertit
- Apassionat
- Responsable
- Coherent
- Tossut
- Independent
- Actiu
- Tímid
- Discret
- Encantador
- Confident
- Atractiu
- Freaky
- Honest
- Perfeccionista
- Orgullós
- Pacient
- Detallista
- Aventurer
- Sociable
- Atent
- Senzill
- Creatiu
- Generós
- Protector
- Reservat
- Increïble
- Sorprenent
- Fantàstic

Ell és així. Increïble però cert. Existeix. És real. I l'he trobat jo.
Avui és el seu aniversari.
PER MOLTS ANYS

Blancs i radiants

Sóc bleda, per definició. Què hi farem.
Estava escrit, ho sabia, sabia que algun dia em donarien la notícia. I efectivament: el 6 d'octubre es casen. L'última notícia que em van donar al 2006.
I estic molt contenta per ells dos, perquè fa més de deu anys que surten, perquè han crescut a la vegada, perquè són una parella envejable, perquè ell és encantador i ella és un dels meus cinc dits.
Són una parella fantàstica. I els hi anirà bé, estic convençuda, perquè no he vist dues persones amb tanta persistència i voluntat per aconseguir allò que volen, perquè segur que s'han barallat mil cops i mai s'han faltat l'un a l'altre, perquè sortir amb ells és la bomba i, sobretot, perquè sempre, sempre hi són.
Estic emocionada. I si ara ja estic així, no em vull imaginar com estaré el dia del casament. Tinc 9 mesos per aprendre a controlar les emocions.
O no, què carai! jo sóc així. Sensiblona, per naturalesa.

La Nit Màgica

Arriba de nou la nit de Reis i em fa tanta il·lusió com fa més de 20 anys enrera, malgrat que sóc conscient que les coses canvien.
Demà ja no em despertaré al costat de ma germana, envoltada de paquets amb els noms de tota la família, segurament ho faré sola i amb resaca, pensant perquè carai ha sonat el despertador tant d'hora.
Llavors recordaré que és el dia de Reis, que la família m'espera i que serà un dia carregat de sorpreses, com ho era fa 20 anys enrera.
I a l'arribar al vespre, m'adonaré un any més que ens fem grans, que allà on abans hi havia joguines o roba ara hi ha electrodomèstics per a la llar o jocs de llençols o tovalloles i pensaré que no està gens malament, que d'això sí que en faré ús.

I molt molt en el fons de tot, seguiré pensant que un any més els Reis no m'han portat allò que fa anys els hi demano: un bon novio que em faci posar seny d'una vegada, que ja tenim una edat...