Haurem de celebrar-ho

D'aquí a una setmana ja tindré els 30, 30!! sí, sí, pels que ja els han superat això no vol dir res i segur que creuen que estic exagerant, però que facin memòria! segur que no els va fer puta gràcia canviar de número.

El millor o pitjor de tot és que fa mig any que tinc assumit que ja en tinc quasi trenta, que quan em pregunten l'edat dic que quasi trenta i que fins i tot faig vida de quasi trenta (que no vol dir que sigui massa diferent que la de quasi 27, pero sona més fort).

Intento consolar-me pensant que la trentena ja la tinc encarrilada, que d'aquí a res ja començaré a fer panxa (perquè toca, no perquè em deixi a l'infortuni dels greixos), que ja puc posar seny amb això de la pròxima maternitat... però és que dins meu alguna cosa hi ha que es resisteix a pensar que em faig gran, a pensar que puc perdre els meus moments d'estricta i d'íntima llibertat, els moments de pensar i de fer el que em vingui de gust i de gana, a seguir pensant perquè sí que tot és una merda o que tot és relativament fantàstic, em sap greu pensar que totes les meves accions o pensaments hagin d'estar justificats perquè ja tinc una edat... 30 anys...

PD.- Abril de 2009: El que abans era una mongeta de 7 mm s'ha convertit ja en un cosset de 5 cm amb 2 bracets, 2 cametes, un cap (molt gran!), 2 manetes i dos peuets. Ja té columna vertebral. Es mou, però ella no el nota. De moment és assexuat, la natura farà el seu curs. Sigui el que sigui serà molt benvingut o benvinguda. Només volen que tot vagi bé.