Avui en fa 55!

És un home optimitsta, divertit, té un punt de friqui que es va agreujant amb el pas dels anys, però per damunt de tot és un bon home i un millor pare. Incondicional de la seva família, li agrada molt fer pinya, és servicial, treballador amb excés i generós. Sempre vol que tothom estigui content, és fins i tot massa confiat, amb un punt d'ingenuitat que de vegades treu de quici. No sap estar de mal humor i quan s'enfada és limita a no dir res, a pair la malla llet en silenci, fet que de vegades és més greu que no pas si et fot una gran bronca. Li fa por anar al metge i vist el susto passat fa uns anys, es ressigna a ser acompanyat per una de les dones de la casa cada vegada que li toca revisió mèdica. Amb tot, com un nen, cada dia li hem de recordar que es prengui el medicament. Quan ho fa de manera espontània, s'enorgulleix d'ell mateix.

És amant del Barça i la seva passió és l'hoquei patins, esport que havia practicat durant la seva joventut i del qual encara en guarda el material empolsegat i alguns companys.

Li agrada ballar, passejar i últimament s'ha aficionat a les noves teconologies. Les càmeres digitals, el photoshop, l'Ipod i internet li flipen. No s'explica com pot avançar tot tant ràpidament i a sobre no perdre pistonada. M'agrada veure com tot i sent autodidacta, sempre se'n surt amb èxit. Hi seguirà fent-ho mentre cap de les dues filles li permeti projectar el seu temps lliure en allò que, estic convençuda, més desitja: que li arribin néts ben aviat. (Ho sento papa, això de moment, demana-li a la Montse)

Per molts anys.

Paciència (una vegada més)

30 dies i foto al camp...

París... que bonic. Serà la segona vegada que visiti aquesta ciutat, no em fa res repetir i molt menys amb la companyia que m'emporto ( o millor dit que se m'emporta, literalment. És fantàstic!)

Ara bé, han de passar moltes coses en 30 dies.... quan més vols que corri el temps, més lents i feixucs se't fan els dies, santa paciència...