Monday, August 31, 2009

Psicosi I (La "canastilla")

Han passat moltes setmanes des de l'últim post. Les vacances, la calor, la mandra generalitzada, les passejades nocturnes, entre moltes d'altres excuses, han fet que deixés una mica oblidat el blog, no per això menys estimat i necessari.
Doncs hem arribat a la setmana 31. Això ja és evidentíssim, no hi ha marxa enrere i per fi puc dir ben clar que ho començo a tenir assumit: en poc més de deu setmanes tindrem una criatura per casa. Ja ha costat, ja... després de set mesos si no m'en faig a la idea ara m'ho hauria de començar a fer mirar...
Ara arriba quan el meu estat d'ànim (que sol ser d'histèria habitual) es transforma en un canguel·lis generalitzat. Ara va de bò. Ara venen canvis. I me n'adono quan he decidit començar a fer la "canastilla", allò que des de fa setmanes hauria de tenir fet segons la família i segons algunes prenyades properes i que jo em resistia a fer per por, suposo, a assumir aquest moment.
Ara entenc perquè necessites temps per fer-la. D'entrada per poder comprar tot el què demanen per la criatura i per la mare (aquí el pare hi pinta poc). Que si bodis, pijames, el gorro i les manoples (que només el farà servir un dia), la robeta del primer dia, els mitjonets, les tovalloletes, les cremetes, al manteta i tots aquells accessoris miniatures que acaben en "-ets i etes".
La mare no es queda enrera en la llarga llista de la canastreta i ha de comprar compulsivament les bates i pijames (no queda bé anar a la clínica amb aquell pijama tant gastat i còmode que fas servir cada nit o per estar per casa), les espardenyes, les calces de paper (per flipar), els sostenidors de lactància (quan encara tinc dubtes si donaré el pit), els discs d'alletament (?!), els estris de neteja personal (gràcies per recordar-ho) i atenció: l'assecador de cabells (sort que ma germana em va advertir de l'ús que se li dóna a l'assecador de cabells a la clínica, sino em presento allà amb la meva planxa supersònica allisadora en plan "antes muerta que sencilla).
Ah! i a sobre, intenta consensuar tot el que hi poses: allò que has comprat tu, el que t'ha comprat ta mare i el que també t'ha regalat la sogra, no fos cas que algunes de les iaies els agafés un fred de peus el primer dia.
El cas és que la famosa "canastilla" ja està pràctimanent enllestida. Ara només falta que tanqui la cremallera, això ja serà una altra història. Quan la tanqui serà per marxar.. osti quins nervis!
Per cert, es dirà Júlia.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Oposiciones Masters