Dies d'improvització

Plenes vacances. Se'm fa extrany. Cap plan previst fins al 10 d'agost.
10 dies de marge per a la improvització. Increïble, quina por! M'imagino que aixo és com tenir molts calés al compte corrent i no saber com gastar-los! Perquè això és el més important de tot plegat, saber fer una bona inversió en els dies de vacances.
No m'hi havia trobat mai. Des de sempre m'ha agradat controlar-ho tot, planejar massa, saber què, quan i com, però ara de cop i volta, tinc 10 dies lliures. Lliures??
Dies de platja (si el temps em vol acompanyar), dies de terrasses nocturnes (si algu em vol acompanyar), dies de compres inútils, de passejades de vespre, de neteja de la llar (si algu em vol acompanyar?) dies de relax, total.
Ja m'estic estressant només de pensar que no tinc res a fer, ahhhhhhhhhh.

Reproduir-se

Tot va ser tant surrealista i tant precipitat que encara no me'n faig a la idea. Bé, ara una mica sí, ja se li comença a notar. I és emocionant. Em fan tieta!!! (sí sí Marta, el que sents! Ma germana, que sempre ha tingut més seny que jo...)

Aquell dia va ser realment intens, des de veure la cara de ma germana al sortir de la prova - tot un poema -, jo que no sabia si riure d'histèria continguda, plorar d'emoció o disparar preguntes estúpides del tipus: i ara què? com? per quan? et trobes bé? què penses fer?, fins al moment de donar la notícia als futurs avis (que no toquen de peus a terra) i aguantar la pressió de no explicar-ho a tort i a dret als més propers, tot va ser realment emocionant.

Ara que ja han passat unes setmanes, que tot va endavant, és quan et planteges que realment tenir un fill és una responsabilitat de per vida, que és molt maco fer-los, però collons, quin patir a partir d'ara!

Amb tota la novetat jo també m'he decidit, no a tenir un crio sino a seguir entrenant per fer-los bé quan sigui el moment, no fos cas que el dia que em decideixi a reproduir-me, no sàpiga com posar-m'hi.