Discreció

A fora fa fresca, però jo tinc calor, molta calor. Si no fós perquè estic envoltada de gent m'ho treuria tot, tinc moltíssima calor. Rebusco entre la immensitat del bolso i no trobo res per ventar-me (ja és mala llet que just el dia abans hi vaig fer neteja). Decideixo, discretament, sortir a prendre l'aire, mentre m'adreço a la sortida veig que el terra es mou, o soc jo la que es mou? saps què, en comptes d'aire fresc, potser que em vagi a remullar una mica. Arribo al lavabo amb la mirada clavada a terra, quan l'alço i em miro semblo un paper de fumar. Collons!! Això sí que és mala cara!!
-Estàs bé?? estas molt blanca!! Perquè no t'estires i aixeques les cames, t'anirà bé, a mi em passa sovint, ja hi estic acostumada, bla bla bla bla bla bla...
Tot això ho sento des de terra i no conec la noia que m'explica tot això pels descosits. Tota estesa a terra i amb les cames enlaire. He perdut tot el meu glamour, però m'és igual. Ja estic més bé. Les senyores que entren al lavabo m'hi troben allà estesa, i em miren i em donen la raó d'estar allà terra, es clar, hi ha massa gent, fa moltíssima calor.
La noia de Creu Roja em fa mil preguntes, prefereixo que no m'en faci tantes, sóc hipocondríaca. Em pren la tensió i estic sota mínims.
Minuts després m'aixeco, em prenc un cafè tranquilament, i surto a prendre l'aire (opto per no encendre cap cigarro).
Mitja hora després surten els companys: Caram noia! on t'havies fotut?? T'ho has perdut tot!!