Bon Nadal (amb un somriure)

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.
...

(Quan somrius, Josep Thió)

M'agrada pensar que, algun dia, els somnis es fan realitat.
Només cal creure's que és possible.

Bon Nadal

Dret a decidir

No, finalment, passo. No en tinc ganes, què vols que et digui. Ara a sopar amb els companys de la feina, ara a sopar amb els jefes, ara amb els de la ràdio, ara amb els altres. I no t'oblidis del coi d'amics invisibles... i per cada sopar prepara no menys de 30 €!! No voldria pecar de garrepa, però collons! entre hipoteques asfixiants, regals de compromís, sopars de paripé, una cosa i l'altra, no m'extranya que al gener arribi pelada!!!

Ara que està de moda el dret a decidir, decideixo no anar a sopars de Nadal. L'any vinent serà una altra història.

Aquest any opto pels dinars famíliars, sí senyor. Amb tota la seva immensitat i solemnitat. Serà l'única manera d'arribar al dia de Nadal sense estar tipa, perquè els últims anys arribava al dia 25 amb els dipòsits plens i sense ganes de menjar aquells canelons que tant s'havia currat la iaia.

Aquest any, res de res, regals els justos, sopars els que realment toquin, i quilos els menys possibles. A veure si per una vegada puc arribar al gener amb números "+" a la llibreta i amb quilos "- "a la balança...