Dret a decidir

No, finalment, passo. No en tinc ganes, què vols que et digui. Ara a sopar amb els companys de la feina, ara a sopar amb els jefes, ara amb els de la ràdio, ara amb els altres. I no t'oblidis del coi d'amics invisibles... i per cada sopar prepara no menys de 30 €!! No voldria pecar de garrepa, però collons! entre hipoteques asfixiants, regals de compromís, sopars de paripé, una cosa i l'altra, no m'extranya que al gener arribi pelada!!!

Ara que està de moda el dret a decidir, decideixo no anar a sopars de Nadal. L'any vinent serà una altra història.

Aquest any opto pels dinars famíliars, sí senyor. Amb tota la seva immensitat i solemnitat. Serà l'única manera d'arribar al dia de Nadal sense estar tipa, perquè els últims anys arribava al dia 25 amb els dipòsits plens i sense ganes de menjar aquells canelons que tant s'havia currat la iaia.

Aquest any, res de res, regals els justos, sopars els que realment toquin, i quilos els menys possibles. A veure si per una vegada puc arribar al gener amb números "+" a la llibreta i amb quilos "- "a la balança...