1 de novembre:
22.00 h: Hem guanyat les eleccions en vots i en escons. Sóc al Majèstic. No hi ha eufòria. La cara d'en Mas és reveladora, i en Duran, que de tant en tant en diu alguna de bona, tampoc es mostra convençut amb el resultat. Però caram, són 11 diputats de diferència!
23.30 h: Tot sopant, amb els companys comentem la jugada. Hi ha molta feina per fer, i la cosa està difícil.
2 de novembre:
09.30 h: Alguns partits comencen a destapar les seves cartes: govern catalanista i de progrés? Això em sona. Cada vegada ho veig més negre. No vull creure que en Montilla serà president. M'autoconvenço que això no passarà, no pot tornar a passar.
14.00 h: Sociovergència descartada.
3 de novembre:
11.00 h: Penso que això encara es pot salvar. Em dono una treva, no vull amoïnar-me més, vull confiar que tot sortirà bé. És divendres, ja ha passat tot i ara només toca esperar.
4 de novembre:
14.00 h: Com que m'he declarat una treva electoral, decideixo no veure les notícies, si la cosa va molt maldada, ja m'arribarà. Intento passar un bon dissabte amb bona companyia. Em distrec, i sense voler, al cotxe, escolto les notícies de la ràdio. Quan m'adono, l'apago. Em repeteixo: Montilla no serà president, no pot ser.
5 de novembre.
20.30 h: Horror!!! Es confirma la pitjor de les hipòtesis. Compareixença d'en Carod. No em puc creure el que estic sentint. Govern d'entesa??? Per favor!!! Montilla president??? Tripartit una altra vegada??? Però que s'han tornat tots bojos??? Deixo anar renécs considerables i una conclusió òbvia: Tot és una merda.
Sento vergonya i ràbia, molta ràbia.
6 de novembre:
07.30 h: Em desperto esperant que tot hagi estat un malson. No, és ben real. És dilluns, costa començar la setmana, i amb aquest humor, encara més.
I llavors encara es pregunten perquè hi ha abstenció? Si la majoria de catalans ha donat el seu vot a un grup, llavors perquè al final la resta de grups fan el que volen? S'estan rient de l'electorat? Quin sentit tenia avançar les eleccions, si tot i ser castigats a les urnes, PSC i ERC han optat per la mateixa solució? Que en Carod no recorda que el van fer fora del govern? Que el PSC no recorda les pífies d'ERC com a soci de govern? Quin paper jugarà ICV si no s'ha mullat el cul per res? Quin sentit té tot plegat? Quin sentit té el meu vot i el de la majoria de catalans? Quin sentit té que en Carod digui que no vol dependre de Madrid i fa en Montilla president??
Vergonyós tot plegat.
