Col·leccionables, quin horror!

Arriba el setembre i amb ell tota una onada d'espots publicitaris sobre col·leccionables cursis i horteres que sempre m'he preguntat si algú els ha arribat a completar mai fins al final.
Es que, carai, ja s'ha de tenir humor per col·leccionar "nines d'època"! a mi em recorden més aviat a la nòvia de Chucky. I més valor s'ha de tenir encara per construir "la casa de muñecas"- que aquest any li diuen "casa mediterrania"- i que sempre m'he preguntat si les tassetes i els platets que surten tant ben posadets a l'anunci també entren al col·leccionable o es venen a part.
Ah! i la que és bestial aquest any és la de "bombers del món", si si, segurament per tots els qui es dediquin a aquesta professió serà interessantíssima, però collons!!, què en fots de tants ninotets a una vidriera? criar pols?
I la col·lecció de ventalls? Reconec que és una eina útil a l'estiu (en sóc una gran aficionada), però d'aquí a desar-los en una calaixera tant o més hortera que la col·lecció, ja té delicte! O les col·leccions de novel·la romàntica, amb aquells anuncis tant pastelosos que fan mal de panxa només de veure...
Ara, la col·lecció muntable que em supera aquest any és.... el "reloj de cuco"!!! Brutal, aquesta sí que no té desperdici!! Hi haurà algú que la compri? Hi haurà algu que s'hi deixi el temps amb això? Realment les empreses hi guanyen fent aquest tipus d'objectes? Això també es regeix per la llei de l'oferta i la demanda? que algú m'ho expliqui, jo no entenc.

Tomba i tomba, estona amunt, estona avall, et busco amb els ulls, amb les mans. I mentre ara no et veig recordo cada moviment i cada instant.

Només música?

piiiip! piiiiip! piiiiiiiiip
4 mensajes nuevos

.. Viatjarem amb un cavall alat

aquest vespre, silenciós,

cap a racons inexplicables,

deserts, salvatges,

esperarem sa nit...

... cuando uno tiene sed,

pero el agua no esta cerca,

cuando uno quiere beber,

pero el agua no esta cerca,

que hacer...

... Me desperté soñando

que estaba a tu lado y me quedé

pensando que tienen esas manos, se

que no es el momento para que pase algo,

yo quiero volverte a ver...

... And the reason is you...

Borrar mensajes?

Fòrmula matemàtica (II)

Inseguretat + responsabilitats= Por
Por + responsabilitats= Mal humor
Por - Mal humor= Incertesa
Incertesa x Mal humor / por= mal rollo, ui quin mal rollo!

Mandra post-vacances

Diuen que existeix, hi ha fins i tot qui la diagnostica, de moment tot i la meva hipocondria, no puc parlar que pateixi la depressió post-vacacional, però des de que he arribat tinc una mandra generalitzada...
Mandra de desfer la maleta i posar rentadores, mandra de veure que tens la nevera buida i has d'anar a comprar per subsistir, mandra de tornar a col·locar tots els objectes al seu lloc, mandra de repartir el souvenirs entre els afortunats, mandra de col·locar les fotografies que en el moment que les vas fer et feien tanta gràcia, mandra de tornar a la feina i explicar a tort i a dret que les vacances han estat curtes però intenses.
Mandra de tornar al mateix de sempre, tot i tenir les piles carregades.

Cinc dies, cinc cèntims

9 d'agost:

- Una ampolla de lambrusco a les cinc de la tarda
- Una aterrissada que ens acolloneix
- Un taxista simpàtic
- Un hotel formal
- Dues cerveses nocturnes

10 d'agost:

- Platja, sol i més platja (no ens hem cremat)
- Les dues primeres copes de limoncello

11 d'agost:

- Dues bicicletes per a dues "esportistes"
- Un fart de riure
- Un poble fantasma
- Una càmara de fotos i unes imatges morboses!
- Una copa de Grappa i molta cremor

12 d'agost:

- Un smart i dues marqueses
- 1300 escales i unes grutes claustrofòbiques
- Un dinar lleuger
- Pluja
- Més riure
- Una multa!!! i un altre fart de riure

13 d'agost:

- Platja i més platja (ara ja estem morenes, és meravellós!!)
- Més fotos de platja (quin book més autèntic)
- Una passejada, souvenirs i un gelat
- Un Daiquiri

14 d'agost:

- Depressió post-vacances
- Susto enorme (no, no ens hem equivocat de dia de tornada)
- Un aeroport caòtic
- Una tornada... a la realitat

Relativitzar

Vaig pensar que m'havia equivocat, després de vuit mesos m'adonava del què havia passat realment, de com podia haver estat tot de diferent si jo hagués actuat d'una altra manera, però no. Sóc així. M'han parit d'aquesta manera i suposo que l'entorn m'ha modelat així tal com sóc, deixant-me portar pel geni, pels impulsos, per les emocions.

Han passat vuit mesos i és ben cert que durant tot aquest temps han passat coses, coses que no han fet més que amagar allò que ahir em vaig trobar de morros.

Ara però, quan tot ha passat tant ràpid, quan la decisió ja està presa, acceptada i madurada, no és moment de lamentar-se, cal mirar endavant, mantenir allò que tenim -que per cert, és ben bonic-, i recordar tot allò que vam compartir. Em dol, però, creure'm les meves paraules. No és qüestió de voler tirar enrere, perquè és evident que no és el que volem, però carai, que diferent podria haver estat tot, ara que ho veig amb la prespectiva del temps.

El cor té raons que la raó no entén, suposo que aquesta és la meva màxima i per això tot ha anat d'aquesta manera.