Col·leccionables, quin horror!

Arriba el setembre i amb ell tota una onada d'espots publicitaris sobre col·leccionables cursis i horteres que sempre m'he preguntat si algú els ha arribat a completar mai fins al final.
Es que, carai, ja s'ha de tenir humor per col·leccionar "nines d'època"! a mi em recorden més aviat a la nòvia de Chucky. I més valor s'ha de tenir encara per construir "la casa de muñecas"- que aquest any li diuen "casa mediterrania"- i que sempre m'he preguntat si les tassetes i els platets que surten tant ben posadets a l'anunci també entren al col·leccionable o es venen a part.
Ah! i la que és bestial aquest any és la de "bombers del món", si si, segurament per tots els qui es dediquin a aquesta professió serà interessantíssima, però collons!!, què en fots de tants ninotets a una vidriera? criar pols?
I la col·lecció de ventalls? Reconec que és una eina útil a l'estiu (en sóc una gran aficionada), però d'aquí a desar-los en una calaixera tant o més hortera que la col·lecció, ja té delicte! O les col·leccions de novel·la romàntica, amb aquells anuncis tant pastelosos que fan mal de panxa només de veure...
Ara, la col·lecció muntable que em supera aquest any és.... el "reloj de cuco"!!! Brutal, aquesta sí que no té desperdici!! Hi haurà algú que la compri? Hi haurà algu que s'hi deixi el temps amb això? Realment les empreses hi guanyen fent aquest tipus d'objectes? Això també es regeix per la llei de l'oferta i la demanda? que algú m'ho expliqui, jo no entenc.