Relativitzar

Vaig pensar que m'havia equivocat, després de vuit mesos m'adonava del què havia passat realment, de com podia haver estat tot de diferent si jo hagués actuat d'una altra manera, però no. Sóc així. M'han parit d'aquesta manera i suposo que l'entorn m'ha modelat així tal com sóc, deixant-me portar pel geni, pels impulsos, per les emocions.

Han passat vuit mesos i és ben cert que durant tot aquest temps han passat coses, coses que no han fet més que amagar allò que ahir em vaig trobar de morros.

Ara però, quan tot ha passat tant ràpid, quan la decisió ja està presa, acceptada i madurada, no és moment de lamentar-se, cal mirar endavant, mantenir allò que tenim -que per cert, és ben bonic-, i recordar tot allò que vam compartir. Em dol, però, creure'm les meves paraules. No és qüestió de voler tirar enrere, perquè és evident que no és el que volem, però carai, que diferent podria haver estat tot, ara que ho veig amb la prespectiva del temps.

El cor té raons que la raó no entén, suposo que aquesta és la meva màxima i per això tot ha anat d'aquesta manera.