Nit de bruixes

Demà és la revetlla de Sant Joan i no penso sortir. Em quedaré a casa, sopant amb la família, a la fresca de la nit més curta de l'any, empalmant una copa de cava rere una altra entre mossegada i mossegada de coca de pinyons. I quan estigui agobiada de xerrar i xerrar de vanalitats amb la família, farta dels petards q no pararan de llençar-se arreu i de contestar: no, no surto, és q no m'agrada Sant Joan, agafaré el mòbil. Veuré que no tinc cap missatge, i com si d'una nit bruixa es tractés, quan el tingui a les mans i estigui a punt de desar-lo i oblidar-lo de nou, sonarà una trucada, i una veu coneguda dirà: Fem una copa?
La nit màgica començarà llavors.