Plou i fa sol

Sembla que aquest vespre vol ploure. Però no s'acaba de decidir.

Veig nuvolades fosques que apunten xàfecs propers, però de cop i volta, una ventada s'emporta el núvol negre i darrera en ve un altre de gris, i tot d'una marxa de nou. Per segons tot s'atapaeix i de cop i volta sembla que vol tornar a sortir el sol, i brilla amb força per instants.
El cel apunta pluja, però resisteix.

Com jo, que me la jugo i me la jugo, i no m'acabo de decidir.

M'agradaria veure ploure, fa falta. M'agradaria treure'n l'aigua clara de tota aquesta història, però em resisteixo a conèixer la veritat, em resisteixo a que plogui, malgrat ja s'estigui convertint en una necessitat.