Descontrol
Un garbuix d'idees al meu cap. Els pensaments es confonen, giren, m'envolten. No cessen. Segueixen, amunt i avall. Que, com, quan, on i sobretot perquè.
Perquè d'aquesta manera. Quan? ahir, avui, demà? Què està passant?
L'eufòria, els nervis, l'esperança, la il·lusió, l'ansietat. Tot es confón quan és negre, gris, opac. Què hi tens a la memòria? què et fa por? Què t'ha fet aturar?
Pensa, resa, mira, recorda l'instant del temps que has perdut a la consciència i explica'm perquè.
Tot el que avui és negre, demà pot ser blanc, només si tu vols.
Perquè d'aquesta manera. Quan? ahir, avui, demà? Què està passant?
L'eufòria, els nervis, l'esperança, la il·lusió, l'ansietat. Tot es confón quan és negre, gris, opac. Què hi tens a la memòria? què et fa por? Què t'ha fet aturar?
Pensa, resa, mira, recorda l'instant del temps que has perdut a la consciència i explica'm perquè.
Tot el que avui és negre, demà pot ser blanc, només si tu vols.
posted by Quan res sembla el que és at 4:32 AM
1 Comments:
El meu cap pensa massa, massa, massa. Aconteixements passats s'em plantegen al present, i el meu cap torna a recordar, torna a pensar, torna a jugar-me-la. I els efectes co-laterals de tant pensar repercuteixen en qui menys haurien de fer-ho. Què injusta és de vegades la vida, sí, però per tots. Quan feia alguns dies que el cel era blau radiant de dia, amb un sol imponent, i les nits estel.lades, de cop i volta, sense avisar, d'una manera traïdora, impulsats per un vent que no sabem d'on collons bufa, apareixen uns núvols negres, d'aquells de tempesta, de llamps i trons. Les prediccions no saben dir quan durarà aquesta maleïda tempesta, i per més inri, ens ha enganxat sense un trist lloc on aixoplugar-nos. És el que tenen els fenòmens de la natura. Davant un fet així, nomès tenim 2 opcions:
1.- Mullar-nos i diluïr-nos amb l'aigua, deixar-nos arrossegar per la riada que ens portarà vés a saber on,
2.- Intentar, com sigui, trobar aixopluc, un portal, un paraigües...el que sigui, amb el risc de poder agafar algun constipat passatger.
Prefereixo constipar-me. Amb un parell de Couldines passa i després tot torna a ser normal.
Post a Comment
<< Home