Arriscar o no arriscar, aquesta és la qüestió

Fa pocs minuts, després d'un bon vi i un parell d'orujos blancs, se m'ha plantejat una situació compromesa. És un d'aquells camins a escollir que podria determinar el meu pas cap a un futur no massa llunyà.
Ara en tinc clau, falta saber si vull obrir la porta.
És un moment arriscat. No em puc deixar emportar per l'eufòria.

Malgrat algunes persones ho puguin pensar, no sóc de les que s'arrisca. M'agrada anar sobre segur, suspesant els pros i els contres de cada situació. I l'estabilitat no la pago a qualsevol preu.

Suposo que és qüestió de meditar, de pensar-s'ho molt bé, de deixar que el temps posi les coses al seu lloc. Ara bé, el temps segons com es miri també és "psicològic" i encara que a moltes ens costi acceptar-ho (oi Eli?), hi ha un dia que hem de fer el pas endavant.

Cal avançar, i per fer-ho hem d'arriscar. Amb els peus a la terra.