Sobre ments quadrades i pensaments recargolats

Ahir vaig passar una tarda molt agradable. Va ser una tarda molt sincera, potser pel temps que feia que no ens veiem amb la Marta i teniem moltes coses per explicar-nos o potser perquè l'entorn mariner per on passejavem i l'estat d'ànim de totes dues ajudaven a que tot els pensaments sortíssin amb més fluidesa.

Ahir amb la Marta -psicòloga de vocació i professió- vaig arribar a la conclusió que visc amb una certa temença, amb una certa por que em crea incertesa, una mena de desorientació, avorriment, suposo que és la por de no tenir emoció.

La Marta em deia que els homes i les dones, per definició, tenim la ment quadrada i que hi ha segons quines coses que no som capaços d'entendre perquè no entren dins d'aquest àmbit quadrat. Penso que serà qüestió de donar una forma més arrodonida, més flexible, als meus pensaments.

Ella també em deia que després d'una experiència més o menys dura l'única cosa que ens queda és admetre que la vida són diferents etapes, unes de més bones i unes de més dolentes, i per sobre de tot em va aconsellar que no ho posés tot sempre dins d'un mateix sac. (Marta, et començaré a fer cas, a partir d'avui intentaré corregir-me i evitar la frase: "Tot és... un desastre").

En fi, que la tarda va ser molt productiva, perquè a part de parlar de les nostres ments ocultes i recargolades, també ens va donar temps per criticar l'actitud dels homes (arribant a la conclusió que són uns covards), per parlar dels plans per l'estiu (no són gaire esperançadors, però alguna cosa farem), per parlar de la roba de primavera i del règim que hem començat (a veure quan dura) i, en definitiva, per adonar-nos que malgrat el temps que feia que no ens veiem, tampoc hem canviat tant. (Això és bo o dolent?).