Tot està a punt

Després d'un parell de mesos intensos, arriba el moment d'escampar la boira.
Aquesta tarda comença un cap de setmana d'aquells de teràpia personal, dels que aprofites per veure les coses des de lluny, amb prespectiva, canviar d'aires, de gent, d'espai.
És un cap de setmana per posar en ordre les teves idees i sobretot per gaudir-ne, per fer allò que no fas normalment: passejar amb tranquil·litat, assaborir un bon menjar i un bon vi, visitar llocs d'interès, i si cal, rematar-ho amb una bona festa nocturna.

Es clar que si per alguna cosa serveix aquesta sortida és també per xerrar, per parlar amb serenitat i sinceritat sobre tot el que sents, sobre tot el que et preocupa, i a més, amb la sort que al final t'adonaràs que no tot és tant greu com et penses. Perquè arribis a aquesta conclusió, cal una bona companyia, una bona amistat a qui confiar totes les teves neures. Algú a qui parlar amb naturalitat i des del cor, i algú amb qui els silencis no siguin incòmodes. Algú que t'obri els ulls quan cal i que et doni una mà quan estiguis a punt de caure. Però no només això, cal també que aquest algú sigui capaç de fer-te riure, fer-te oblidar, fer-te emprenyar o fer-te callar si és necessari. I em sembla, que la companyia que m'emporto és capaç de tot això i molt més, perquè la conec i em coneix, perquè l'aprecio moltíssim, perquè com ella diu, és un dels meus cinc dits.

La predisposició per divertir-nos hi és, les ganes de xerrar no han marxat mai, la il·usió de perdre'ns pels nostres mons també està a punt.

Eli, gràcies d'avançat!