És divendres, una altra vegada...

Ja és divendres i sense massa prespectives d'èxit aquest cap de setmana.
Suposo que (sense voler abusar del tòpic), es cosa de l'edat.
Recordo que abans el divendres significava renéixer de nou, preparar-te a consciència per menjar-te el món (si te'l menjaves bé i sino també... sempre quedava el dissabte i el cap de setmana següent, i l'altre i l'altre...)

Ara, però, tot és diferent. Quan ja comences a tenir una edat veus les coses des d'una prespectiva més serena. Penso que gaudeixes més d'un sopar relaxat amb els amics o companys, i, si cal, una copa per acabar de rematar (perillosa en segons quins casos).

El que abans significaven hores i hores de preparatius previs a la festa (per sortir s'havia d'estar mentalment i físicament preparada) ara es converteix en canviar-te i arreglar-te ràpidament (no sigui cas que et marxin les ganes) amb el més pràctic i afavoridor que trobis a l'armari.

Llavors, quan estas al pub (ja que et negues a anar a discoteques) busques el lloc més estratègic on poder parlar, escoltar i observar (molt important a aquesta edat).
A partir d'aquí, el que passi, és cosa de la sort: pots marxar després de la primera copa amb la millor intenció que a l'endemà seràs una persona de profit, o podràs marxar després de moltes copes, recordan-te que ja tens una edat i que hauria estat molt millor quedar-te a casa.