Portes que s'obren i es tanquen

Quan saps que realment una història s'ha acabat? Quan és el moment de dir prou? Quan saps que una porta s'ha tancat definitivament? La resposta és òbvia: Quan has sentit el cop.
Fa unes setmanes m'he adonat que la meva vida és simplement això, un obrir i tancar de portes continuat.

Algunes portes són molt grans i molt fortes i sempre estàn obertes, altres portes són vasculants, s'obren i es tanquen amb facilitat, fins i tot, de manera mecànica, altres portes són correderes, altres són de vidre i altres costen d'obrir.

Amb el pas del temps he anat atravessant aquestes portes amb més o menys facilitat. Unes han quedat obertes, altres s'han tancat.
Darrerament n'he tancat una d'important. Quan la vaig obrir per primera vegada estava il·lusionada amb el que hi trobaria al darrera. Estava esperançada, però el temps m'ha demostrat el contrari. Aquesta porta s'ha tancat i ara com sempre és moment d'obrir-ne una altra. I així seguir, sempre endavant, avançant, obrint nous camins.

Tot i això, si alguna cosa he après durant aquests anys és que hi ha portes que no cal tancar amb pany i clau, simplement tancar-les d'un cop i deixar el llum encès per si cal trobar fàcilment el pany per tornar-les a obrir.