Quan sents una lleu punxada... Quin gran dia!

Sona el despertador puntual, fas una mica el mandra al llit, i quan comences a prendre consciència que t'has de llevar, notes una punxada aguda a la galta esquerra.
Merda, tinc mal de queixal. Quin gran dia que m'espera.
Et mires al mirall i veus que la galta no està inflada, per tant, no ha de ser tant greu, et tornes a mirar i et promets que després d'esmorzar et prendràs un bon calmant.
Tot arreglat, marxes cap a la feina amb el mal de queixal posat.

Arribes a la feina i et dóna la sensació que tothom t'esperava: has trobat la nota que et vaig deixar ahir?... t'ha trucat aquell que vol allò que et va comentar.... aquesta m'ha dit que la vagis a veure... hi ha algu que t'espera a dalt...recorda que ens reunim a les 11...

Enllesteixes tots els temes pendents, amb la millor cara possible i empassant-te el mal rollo que et provoquen mil xinos batallant dins d'un queixal.
Quan acabes de tot i prop de l'hora de dinar, et recordes que encara no t'has pres el calmant, que sembla que t'agradi patir i que tant aviat com puguis agafaràs el telèfon i trucaràs al metge perquè la teva companya de feina, tant optimista com sempre, et diu: no t'ho deixis passar això del mal queixal, que si es complica pot tenir conseqüències molt greus!
Toca't els nassos! Només et faltava aquesta, no deu saber que ets hipocondríaca.