Parafarnàlies

Dissabte nit. No tinc massa ganes de sortir però m'autoconvenço i convenço a un dels meus cinc dits a fer una copa ràpida i tantejar el terreny nocturn.
Tal com m'ha passat altres vegades el primer que faig a l'arribar al local en qüestió és afanyar-me per trobar un bon lloc (és a dir, qualsevol on no em senti oprimida ni com dins d'una llauna de sardines). Demano una copa (ultimament tendeixo a la Coca-sola sola o a una heineken) i xerro de vanalitats amb qui m'hagi acompanyat a la sortida (o sigui, l'Eli, ma germana o ma cosina, per norma general). Quan ens hem explicat totes les vanalitats de la nostra vida, ens posem a observar el personal i arribem a dues conclusions:
Primera: El panorama està fatal: els nois cada vegada passen més de les noies, amb la qual cosa s'està perdent el poder de la seducció (sóc de les que manté que a les noies ens agrada que ens sedueixin).
Segona: Les noies van a sac. I això ja no pot ser. Veure com totes van a veure què enganxen, a fer-se veure, a atacar indiscriminadament a tot el que porta cua... Què vols que et digui. On estem arribant?
Amb ma germana deiem que erem les espectadores d'un gran teatre, on no hi ha res per a la imporvització: és a dir: com que és dissabte, toca arreglar-me, sortir, ballar, i a sobre, intentar passar-m'ho genial.
Ara tot està massa preparat.

I es clar, quan et veus al costat d'una barra, criticant a tot el que es mou, et comences a plantejar que o bé entres dins d'aquesta parafarnàlia i et poses a ballar, o acabaràs per no sortir més i convertir-te en un extrem més del sofà de casa teva.