Sopar de cosins, ben endins.

Tinc una bona proposta per aquest cap de setmana. Fa molts dies em ronda pel cap una idea que em fa molta il·lusió: un sopar de cosins. Sí, allò que diuen: com més cosins, més endins. Es clar que no tot s'ha de prendre amb el sentit més sexual, sinó el més familiar. M'explico.

Tinc 7 cosins directes, cosins - germans, i m'emprenya pensar que aquesta "germanor" sovint queda oblidada per les circumstàncies de la vida de cadascun de nosaltres, les obligacions, la feina, els estudis, les coses de l'edat....

Per això, amb les meves ganes de canviar el món (de vegades els petits canvis són poderosos) vull intentar reunir-los a tots, amb l'excusa de veure plegats el barça -madrid. Segur que el partit serà interessant, segur que el sopar serà més o menys bo (m'estic aficionant poc a poc a la cuina), però el que segur que serà molt gratificant per a tots és saber que parlem del què parlem, no hi haurà els pares, ni els avis, ni els tiets, ni les tietes, per retreure't res del que es pugui dir, ni si veus massa vi, ni si tens la copa massa plena, ni si dius paraulotes o et baralles amb el teu germà a taula.

Convertirem "la taula dels nens" de cada dinar familiar, en la taula dels cosins, dels amics, dels còmplices. Els "nens", en realitat, ja som grandets i ocasions com aquesta poden arribar a demostrar que malgrat el temps que faci que no ens veiem (massa, pel meu gust), sempre hi haurà punts de connexió importants. Un d'aquests punts, un d'aquests pensaments que tindrem tots, segur que ningú el dirà en veu alta: la iaia estaria encantada de veure'ns ara i així.