El record avui és present

Avui m'he enrecordat molt de la meva iaia Conchi. De fet, cada dia que passa la recordo, és inevitable. Però avui el seu record és més present. Ara que és moment de processons i que al Sud es viuen tant intensament hi penso molt, moltíssim.
Recordo quan per aquesta època s'enganxava davant la tele per no perdre detall dels passos de la Setmana Santa de Granada. Recordo com patia quan veia aquella gent suportar amb estoicitat el pes dels passos, recordo quan m'explicava el significat de cada escena, recordo quan m'explicava amb aquella nostàlgia les anècdotes de la Setmana Santa al poble i recordo com es capficava pensant que el temps passava massa ràpid i que ja mai més tornaria a viure una processó amb tanta intensitat.
Recordo com reia quan li explicava que em feien tanta por els "nazarenos" (una por que encara avui no he superat), i encara la veig alegrant-se i emocionant-se quan li deia que tenia previst marxar uns dies a Granada, que aquella terra m'encantava (i m'encanta) i que em tiraven molt les arrels cap allà. El millor de tot, però, era la tornada, quan li explicava com m'havia anat, a qui havia vist, si m'havia enamorat o no (li encantaven aquest tipus de confidències)...

Avui la recordo i demà també ho faré. I la nostàlgia sempre serà en positiu perquè si alguna cosa més em va ensenyar, una de les més importants de totes va ser la d'aprofitar el present per poder recordar-lo sempre pensant que l'he viscut amb intensitat.