Moments (II)

Són dos quarts de vuit del vespre de diumenge. Acaba d'arribar a casa després d'un cap de setmana gris i trist. La casa està totalment desordenada. Les males notícies i les presses han passat factura. La roba, els papers, les sabates... tot és per tot arreu. Però està cansada, s'ho mira i pensa que demà serà un altre dia. Mentrestant...

Truco o no truco, truco? Doncs truco.

Ell-. Diga'm!?!! (entre veus de fons i remor de motor)
Ella.- Hola. Què tal?
Ell.- Bé, què vols? (sec, molt sec)
Ella.- Tens correspondència a casa, per tu.
Ell.- D'acord, ja la vindré a buscar algun dia d'aquests.
Ella.- No puc estar pendent de les teves coses. (seca, molt seca)
Ell.- Ja quedarem un dia d'aquests. Ja et trucaré (vacilant)
Ella.- D'acord, si és urgent no serà culpa meva, estas avisat. (irritada)
Ell.- Si es tracta d'una cosa important ja em trucaran.

(més soroll de motor)

Ella.- D'acord, tu mateix, però no diguis que no t'he advertit (freda, molt freda)
Ell.- Val. (més fred que ella)
Ella.- Tot bé?
Ell.- Sí, sí, tot molt bé.
Ella.- M'alegro. Ja ens veurem.
Ell.- Adéu (sense petó, ja no cal, tot s'ha refredat)
Ella.- Adéu

Quan penja el telèfon, se'l mira, no hi ha cap missatge, mira per la finestra, i mentre fuma amb ràbia pensa que ja n'hi ha prou.