Problemes domèstics

Això de viure sola està molt bé. Reconec que em va costar acostumar-me, el piset se'm feia molt gran, em sobrava molt d'espai i la sensació inicial de soletat era dura: arribar a casa i no trobar ningú a qui explicar-li les neures, adonar-te que la roba no es renta sola ni que no hi ha ningú que et reculli els trastos que deixes pel mig, ni comprovar que els plats no es renten sols i que les plantes es converteixen en importants per tu quan mai ho hauries dit.

Amb el temps i quan vius sol, et tornes més maniàtic, més valent i fins i tot més egoïsta, et fas el teu món a la teva mida i només hi entren uns pocs privilegiats.

Tot ha d'estar al seu lloc, al menys en el meu cas, el temps m'ha demostrat que m'estic convertint en una ordenada compulsiva. Cada cosa allà on toca, ni més ni menys. Fins i tot acabes per reconèixer cada soroll de la casa. I com que tot t'és tant familiar, el problema de viure sol fa que quan alguna cosa sona extranya o surt del costum del teu món, t'espantis. Just el que em va passar ahir: algun fenòmen extrany em va voler envaïr la cuina i la son, perquè passades les dotze de la nit, una remor molt extranya sortia de darrera les parets de la cuina, sí, sí, tal com sona. Vaig imaginar que es tractava d'un problema elèctric, així que vaig fer ús del meu poc sentit comú després d'un cap de setmana intens i em vaig plantejar tres possibilitats:

Primera- Trucar al meu pare i explicar-li el cas (però era massa tard per fer aixecar a l'home del llit, i menys per una parida com aquella)

Segona: convertir-me en lampista improvitzada, apagar el diferencial del llum i comprovar que es tractava d'un problema elèctric (així ho vaig fer, fins que vaig recordar que el frigorífic necessitava estar engegat si no em volia trobar l'endemà sortint amb barca del pis)

Tercera possibilitat i definitiva: tornar a engegar el diferencial, anar-me'n al llit i pensar que si hi ha un curtcircuit ja me n'adonaré, molt serà.

Avui tot torna a ser al seu lloc. Buscaré els motius del problema i seguiré pensant que m'agrada viure sola.