La città bella
Era l'estiu del 2000 quan vam decidir anar de vacances. Eren les primeres vacances que compartiem i havien de ser inoblidables. I no ens vam fallar. Érem bastant més joves, amb més ganes de festa que ara, també erem més inconscients però suficientment responsables com per espavilar-nos soletes pel món.
L'estiu del 2001, veient que la nostra vida no havia canviat (o sigui, al mateix lloc, solteres i sense compromís) vam tornar a escapar-nos dels nostres móns amb la vista posada a una setmana inoblidable. Així va ser: hores vagues de platja, hores de sol perdudes, nits incansables de copes i riures, noves amistats que avui encara es mantenen, alguna història d'amor impossible i un destí imprevisible d'haver de tornar abans d'hora per un motiu que avui no vull recordar. Tot i això, va ser memorable.
Per tot plegat, aquest any repetim. Falten 63 dies per escapar-nos de nou. Sis anys després, les nostres vides sí han canviat, però seguim solteres (nena, no canviarem mai!). Per tant, com que estem en disposició de fer allò que ens vingui de gust, no podem deixar passar l'oportunitat d'escpar-nos de nou.
Sí que som bastant més grandetes, però carai! tinc tantes ganes de passar-m'ho bé: sol, platja, terrasses, copes, passejades, martini, canyes i qui sap si alguna altra història d'amor impossible.
Tornem a La Belle Epoque?
posted by Quan res sembla el que és at 9:02 AM
1 Comments:
uoooo encara falten 63 dies??? tinc tantes ganes de marxar!!! I nena... ja fa 6 anys que vam anar a Mallorca?? collons sí que passa depressa.. això vol dir que ens hem fet grans oi?? o com a mínim ho representa!! jejeje
Saps lo millor de tot? que com que amb un martini i xerrant pels descosits ja acabem sempre rient com a boges, qualsevol cosa que superi això ja és lo más de lo más.
Així que, tant si tornem a trobar l'home de la nostra vida per enèsima vegada com si no ho fem, o tant si sortim de festa fins que es faci de dia com si no ho fem, estic segura que seran les terceres vacances memorables!!!
Post a Comment
<< Home