Maleïda pressa

Vull enviar-te un petó ben fort, aquest petó que no he tingut temps de fer-te abans que marxéssis. Ho has fet massa aviat, no et tocava, a tu no.

Suposo que ara em diràs que és llei de vida i que cal mirar endavant, i així ho penso fer, perquè aquesta era la teva manera de fer les coses, aprofitant cada instant al màxim, sempre endavant i sempre amunt, malgrat les ensopegades que et puguis trobar pel camí.

Tot i així, deixa que et digui que has estat un colega important, un company, amb tu les "reunions eren menys reunions", i sàpigues que et trobaré molt a faltar, i no vull que soni a tòpic.

T'has quedat amb una cosa? Has marxat com vaig fer jo l'última vegada que ens vam veure! Amb pressa, maleïda pressa.

Fins sempre, Jordi.