Incertesa (II)

És un posat tímid, és una manera de parlar, és una mirada, un petó, una carícia. És una anècdota, una cançó, és un detall, és un record portat fins avui, és una història creixent.
Però també és una aventura incerta, una il·lusió esperançada, un secret compartit, un futur imprevisible, una por al més enllà, un pànic al perdre. És un no saber quan és el moment de parlar clar, de mostrar-se en obert al sentiment, de reconèixer allò que ens mou. És voler saber com i quan. És tenir clar allò que neix i creix. Tenir clar el què som i què volem.
És una conversa obligada i muda.