Comiat del comiat

Aquest cap de setmana va ser el de comiat de soltera. Després d'un parell de mesos d'organització sembla que tot va rutllar prou bé.
Divendres, la sessió d'hidromassatge al Magma i el sopar improvitzat van anar de conya. Dissabte, el vestit de majorette li quedava que ni pintat, la playstation ens va fallar una mica, la rua va ser divertida i arriscada, el sopar va ser complet i la sessió de tupper-sex va fer conèixer alguns secrets de qui menys m'ho esperava... va ser divertit.
La festa es va arrodonir amb unes copes que es van allargar fins a la matinada, quan totes teniem la bateria sota mínims i els peus ja no ens responien.
I després de la intensitat de dissabte no era per menys que el diumenge me'l passés hivernant, del llit al sofà i del sofà al llit. Els anys passen i pesen, ja no estic per tanta festa!!
Avui ja he recuperat la veu, els xinos ja no em donen cops al cap, les cames em comencen a respondre... començo a estar a punt per al gran dia. El 6 d'octubre, sant tornem-hi!
Aquest sí que serà el teu dia Elena. Tot anirà molt bé, n'estic convençuda.

Una Montseta!!!!!

Jo.- Què? Què?Què? Què t'han dit???????? Quèèèèèèè?????? (amb la histèria)

Ella.- Doncs m'ha preguntat si tenim pintura blava a casa (amb la calma)

Jo.- És un nen?!?!?! (entre emocionada i sorpresa)

Ella.- No, m'ha dit que guardem la blava i comprem pintura rosa! ÉS UNA NENA! (il·lusionada)

Jo.- Ueeeeeeeeeeeeee!!!!!!!! Bieeeeeeeeeennnn!!!!!!Uooooooooooo (entre salts i abraçades)

Ella.- Encara no tenim nom i fins que no ho decidim, no en direm cap (prudent, com sempre)

Jo.- Val, d'acord. (encuriosida, com sempre)

Segur que l'encertaran. Ara només que vingui tot bé!

Felicitats!!!

El tren de los momentos

Ahir vaig anar de concert, i què vols que et digui, després de veure els Maná en tota la seva escència, Alejandro Sanz em va decepcionar, d'un suficient pelat.

Consti que sempre m'ha agradat i he seguit les seves gires des que tocava a Girona i el preu de l'entrada no arribava a 2000 peles, però ahir vaig sortir del Sant Jordi amb certa decepció.

Decepció perquè intenta renovar-se i no acaba de trobar un estil que li senti còmode, decepció perquè va passar més estona fora de l'escenari que a dintre, decepció perquè el Sant Jordi estava a mig gas, decepció perquè no va portar cap col·laboració (més d'un o més d'un miler s'esperava l'entrada de Shakira) i decepció perquè donava la sensació que va fer un repàs dels seus grans clàssics més per compromís que per ganes.

Suposo que al haver-se convertit en una estrella mediàtica, més pròpia d'omplir pàgines del cor que de revistes musicals, ha repercutit en tot allò que ahir es va veure a l'escenari. No va deixar res a la improvització, ni els "bisos" ni la interpretació al piano de "Lo ves" (un dels moments més karaoke però no per això menys emocionants, ho reconec).

Avui, que no vull pecar de pessimista ni exigent, no sé si vaig estar en un concert del que havia estat un dels meus ídols de la joventut o en un mega-concurs de singstar entre dos equips de 7000 jugadores cadascun, les que comparteixen incondicionals el seu estil sigui quin sigui i les que ens vam plantar, ja fa uns anys, amb l'Alma a l'aire.

22 de setembre...

Falten 22 dies. Serà el dia del seu comiat de soltera. La veritat és que no sóc amiga de grans festes d'aquest tipus, però aquesta serà diferent perquè la penso viure amb ganes.
És per a ella i per això es mereix que sigui una festassa. Ens estem bucant una feinada del 15, però em sembla que s'ho val. Ella s'ho val.

Elena, tranquil·la, tot arriba i tot passa.