La Nit Màgica

Arriba de nou la nit de Reis i em fa tanta il·lusió com fa més de 20 anys enrera, malgrat que sóc conscient que les coses canvien.
Demà ja no em despertaré al costat de ma germana, envoltada de paquets amb els noms de tota la família, segurament ho faré sola i amb resaca, pensant perquè carai ha sonat el despertador tant d'hora.
Llavors recordaré que és el dia de Reis, que la família m'espera i que serà un dia carregat de sorpreses, com ho era fa 20 anys enrera.
I a l'arribar al vespre, m'adonaré un any més que ens fem grans, que allà on abans hi havia joguines o roba ara hi ha electrodomèstics per a la llar o jocs de llençols o tovalloles i pensaré que no està gens malament, que d'això sí que en faré ús.

I molt molt en el fons de tot, seguiré pensant que un any més els Reis no m'han portat allò que fa anys els hi demano: un bon novio que em faci posar seny d'una vegada, que ja tenim una edat...