Por

Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar, de deixar anar una altra mentida la teva mida. Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix, per no deprimir-te o fer-te badallar, saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga. Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys, de sentir la rutina rosegant-nos per dintre. Et veig,el sol s'amaga entre els teus cabells. Em sents,aixeques la mirada i en aquell precís instant tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar: Res no m'espanta. Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig; de no ser capaç de somriure quan dius que ... Els pets, Por (Sol, 1999)