Marejant la perdiu.
Avui he estat a punt. He estat a l'abast d'un simple cop "d'intro" per confessar-t'ho.
Però m'he fet enrera.
Prefereixo esperar.
Esperar, passar el temps, divagar, deixar-ho tot a les mans de no sé ben bé què ni qui, confiar en el destí o potser passar d'ell.
No he estat capaç, com tantes d'altres vegades.
No vull que acabi la màgia, mentrestant callo i m'espero.
Sóc covarda.
Però m'he fet enrera.
Prefereixo esperar.
Esperar, passar el temps, divagar, deixar-ho tot a les mans de no sé ben bé què ni qui, confiar en el destí o potser passar d'ell.
No he estat capaç, com tantes d'altres vegades.
No vull que acabi la màgia, mentrestant callo i m'espero.
Sóc covarda.
posted by Quan res sembla el que és at 11:08 AM
1 Comments:
si has dubtat deu ser per alguna cosa (i no covardia)...però per què no proves? què perdries molt?
Post a Comment
<< Home