Aire fresc

La passejada ha durat escassament una hora. No teníem res a fer, o potser sí, però les dues necessitàvem una estona de calma, suposo que airejar-nos era el que més ens convenia. De ben segur que totes dues teníem i seguim tenint un munt de coses al cap, però mentre ha durat la passejada hem parlat més ben poc, cadascuna al seu món, i només tornavem a la realitat per parlar de qualsevol cosa banal o de qualsevol record oportú que ens ha vingut a la ment quan hem passat davant l'escola que ens va veure créixer o davant del camí que tantes vegades haviem fet amb bicicleta. No ha estat necessari obrir-nos a res, ni fer grans exposicions ni demostracions d'afecte i d'estima per recordar-nos que hi som pel que faci falta. La companyia que ens hem fet aquesta tarda ha estat una manera de recordar-nos que ens tenim l'una a l'altra, passi el que passi. I m'alegro al pensar que quan les coses van bé o van maldades, hi ha algu que ho sap, que ho comparteix, sense haver de fer ús de les paraules.