Ja n'hem fet 1!

Diumenge va fer un any que em baixaven mig acollonida, mig il·lusionada, mig adolorida, a aquella sala freda i gairabé buida. Fa un any que vaig demanar al personal del quiròfan que no em deixessin de parlar, que em donéssin conversa, que així em passaria més ràpid el tràmit. I va ser així, poc més de vint minuts, estirada en aquella camilla com un Sant Crist, sense moure'm i amb una xerrameca que no recordo de què anava quan et vaig veure per primer cop. En cinc segons vaig pensar tantes coses! que per fi et veia la cara, que estaves gris, que ja ploraves, que encara et lligava a mi el cordó i que segurament tenies fred. Van ser 5 segons, "mi-te-la la teva filla" em deia la comadrona i jo flipava entre l'emoció, l'anèstesia, l'oxígen i la imatge de saber que t'estan remenant i no controles res. A partir d'aquí va ser un pim-pam, et van mig netejar, embolcallar i te'm van plantar davant la cara. No et podia tocar perquè em tenien lligada de braços ( res, per controlar la tensió i no se quantes coses mes) pero aquella dona només feia que dir-me: "fes-li petons fes-li petons!!" i jo pensant: "però deixa-me-la veure, no me l'apropis tant que no la veig... " coses de comadrones suposo.. a partir d'aquí vas anar a conèixer al teu pare, que estava desquiciat fora del quiròfan rossegant-se les ungles que li quedaven...
I d'això, ja fa un any!

Per descomptat, tu has après moltes coses noves en aquest any, estas canviant per segons i ho absorbeixes tot com una esponja. El que no saps és tot el que he descobert de mi mateixa en aquest any!! he descobert que tinc més paciència de la que m'imaginava, he après a dormir a batzegades sense que repercuteixi en l'endemà, he après a canviar bolquers, a vestir-te i a agafar-te, he après a fer un munt de coses amb una sola mà, he après que les prioritats canvien i les responsabilitats també, he descobert que l'instint maternal existeix.
I si només en un any hem fet juntes tot això, imagina't el que ens queda per davant!!

Per molts anys, nina!

Llar 1!

Caram nina, feia cinc mesos que no escrivia una mica! ara sí que m'adono que hauria d'aprendre a gestionar bé el meu temps.. però és que em tens absorbida! en fi... suposo que és perquè em deixo. .

Doncs bé, ja tens deu mesos!! i ja has començat anar a l'escola!! Com una campiona has començat una etapa que et durarà (espero) més de vint anys... això només és el principi així que millor que comencem amb bon peu. Sé que ahir no va ser fàcil però ja veuras que t'ho passaràs de conya, més o menys com avui que no m'has trobat gaire a faltar, eh?? Jugaràs molt, cantaràs, aprendras a compartir, a parlar, a expressar-te, a defensar-te... això de ser de les petitones t'anirà bé, ara et sembla que no perquè tots corren al teu voltant i amb prou feina et mous de terra (gandulota), però en no res els agafaràs tu també, ja veuras.

M'agradaria que això d'anar a l'escola t'agradés de debò, intentaré que així sigui, no voldria que amb els anys es convertís en un sacrifici (sé que en alguna època et costarà). Pensa que estudiar et farà més gran i encara que demà sentis que estudiar no serveix per tenir una feina que t'agradi (ja m'entendras més endavant) veuras que sí és necessari, imprescindible per moure't pel món, que tant globalitzat com està i estarà, et convindrà molt fer-t'hi un lloc. Això de què vols ser quan siguis gran ho deixarem per més endavant...

Ah, sàpigues que jo estic bé, no t'enganyaré si et dic que el procés d'adaptació a aquesta (teva-meva) nova vida m'està costant, però m'en sortiré. Portava 30 anys fent el que volia en tot moment, bé, potser portava 10 anys fent el que volia en tot moment, però ara això s'ha acabat i adaptar-m'hi costa una mica. Per sort tinc un bon- gran motiu per posar més seny, per arribar més d'hora a casa, per reduir la meva jornada laboral i per dormir molt, molt menys del que dormia (saps quan temps fa que no em llevo més tard de les 9???). El motiu ets tu Júlia.

Fins la propera princesa, si em deixes i gestionem més bé el nostre temps, serà aviat!

Converses de nit

Princesa, vas creixent. Ja van cinc mesos. De vegades penso que no sóc una bona mare o que no estic a l'alçada de les circumstàncies. Intento fer-ho el millor que puc, saps que sóc hiperprotectora i megaresponsable amb tu i amb tot el què t'envolta i això m'allibera una mica d'aquests mals pensaments. Potser és que encara ets massa petita, encara no ens podem comunicar com jo voldria. Potser és que encara em fa por tot plegat, saber si t'estic donant certament el que necessites, dubto si ho faig bé o no, si estas contenta de com t'explico les coses, de com t'explico el món, si t'agraden les cançons que cantem, si et faig nosa en algun moment o si t'empatxo quan et dono de menjar. Voldria saber com et sents i sobretot, que em diguéssis si així ho faig bé o si caldria canviar-ho tot.

Quines ganes tinc que parlis...

Mentrestant però, he optat per aprofitar-te al màxim. Ho sento si t'abraço molt fort, si t'agafo a tothora, si et prens els cereals al biberó i sense cullera o si dorms al nostre llit. Algun personatge va dir que això no era bo per les criatures, però segur que aquest algu no en tenia. Ja vindrà el dia que no voldràs que t'abraci, o que faras vergonyes a tothom, que menjaras tu sola i que dormiras al teu llit.

Això sí nina, necessito que entenguis que també necessito algun minut per mi i que quan et deixo amb els avis és perquè necessito fer la meva. No vull que pensis que t'abandono, ni que no vull estar amb tu, sino que com ja entendras més endavant, de vegades enyoro una mica d'espai per mi mateixa, com ara mateix, per reflexionar si faig bé o no, per mantenir el contacte amb les amistats o per fumar-me un cigarret tranquilament tot desitjant que malgrat que passin els anys segueixis sempre riallera com ets ara.

Prioritats

No em posaré histèrica, no em posaré histèrica, no em posaré histèrica.... respira, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10... respira... tot anirà bé, ja m'acostumaré, no se n'adonarà, la sogra se'n mor de ganes, estarà bé, no hi pensis, calma, calma, calma, vols fer el favor!, no hi pensis, no hi pensis.

I uns collons! En dos dies torno a la feina!!! I això no és el pitjor.

El que més em fot és deixar la nena!

I jo que deia que volia començar a treballar al gener...

Aprenent

Hola Júlia,

aviat farà tres mesos que has nascut! tres mesos! sembla mentida com passa el temps i quantes coses arriben a passar... com m'has canviat la vida!

Tanta por que tenia pel moment que arribéssis i mira, ja ets aquí i ja ens anem coneixent. És més, no m'imagino què faria ara sense tu, sona tòpic, sí, però és ben cert.

Vull agrair-te ben sincerament que no em féssis patir durant la teva arribada, es clar que en això el doctor també hi va tenir part de col·laboració. La cesàrea va ser una bona pensada, qui digui que la recuperació és més fotuda és un covard. Tot passa. I val la pena.

També vull donar-te les gràcies (i tocar fusta) per no ser ploranera i per menjar tant bé (gràcies per no retreure'm que no t'hagi donat el pit!). El tema de dormir una nit sencera... ja ho anirem solucionant aviat, oi?? Fins i tot en això m'has ensenyat a no queixar-me... qui ho havia de dir!!

Has vist com n'ha après el papa a agafar-te en poc temps?? es clar que entre les dues li hem d'anar recordant que no ets un sac de patates... totes dues sabem que està encantat amb aquest nou rol de pare... no toca de peus a terra.

Per cert, aviat hauré de tornar a treballar. Sàpigues que a partir de llavors passaràs més hores amb la iaia. Et cuidarà molt bé. Crec que massa, la feina després serà nostra per dir-te "no", però és el que hi ha, és el sistema que tenim i que ja tindràs temps de conèixer. A partir del setembre potser aniràs a l'escola, allà sí que t'espavilaran... o els espavilaràs tu, perquè em sembla que ja apuntem maneres...

Bé princesa, aviat tornaràs a reclamar el biberó (tranquila, això de ser una mica rondinaire ho portes als gens), així que m'acomiado fins a la propera estona que pugui continuar explicant-te què et trobaras en aquest nou món.

Benvinguda nina,

La teva mare.

Psicosi I (La "canastilla")

Han passat moltes setmanes des de l'últim post. Les vacances, la calor, la mandra generalitzada, les passejades nocturnes, entre moltes d'altres excuses, han fet que deixés una mica oblidat el blog, no per això menys estimat i necessari.

Doncs hem arribat a la setmana 31. Això ja és evidentíssim, no hi ha marxa enrere i per fi puc dir ben clar que ho començo a tenir assumit: en poc més de deu setmanes tindrem una criatura per casa. Ja ha costat, ja... després de set mesos si no m'en faig a la idea ara m'ho hauria de començar a fer mirar...

Ara arriba quan el meu estat d'ànim (que sol ser d'histèria habitual) es transforma en un canguel·lis generalitzat. Ara va de bò. Ara venen canvis. I me n'adono quan he decidit començar a fer la "canastilla", allò que des de fa setmanes hauria de tenir fet segons la família i segons algunes prenyades properes i que jo em resistia a fer per por, suposo, a assumir aquest moment.

Ara entenc perquè necessites temps per fer-la. D'entrada per poder comprar tot el què demanen per la criatura i per la mare (aquí el pare hi pinta poc). Que si bodis, pijames, el gorro i les manoples (que només el farà servir un dia), la robeta del primer dia, els mitjonets, les tovalloletes, les cremetes, al manteta i tots aquells accessoris miniatures que acaben en "-ets i etes".

La mare no es queda enrera en la llarga llista de la canastreta i ha de comprar compulsivament les bates i pijames (no queda bé anar a la clínica amb aquell pijama tant gastat i còmode que fas servir cada nit o per estar per casa), les espardenyes, les calces de paper (per flipar), els sostenidors de lactància (quan encara tinc dubtes si donaré el pit), els discs d'alletament (?!), els estris de neteja personal (gràcies per recordar-ho) i atenció: l'assecador de cabells (sort que ma germana em va advertir de l'ús que se li dóna a l'assecador de cabells a la clínica, sino em presento allà amb la meva planxa supersònica allisadora en plan "antes muerta que sencilla).

Ah! i a sobre, intenta consensuar tot el que hi poses: allò que has comprat tu, el que t'ha comprat ta mare i el que també t'ha regalat la sogra, no fos cas que algunes de les iaies els agafés un fred de peus el primer dia.

El cas és que la famosa "canastilla" ja està pràctimanent enllestida. Ara només falta que tanqui la cremallera, això ja serà una altra història. Quan la tanqui serà per marxar.. osti quins nervis!

Per cert, es dirà Júlia.

A preguntas embarazosas....

Preguntes i comentaris que et fa la gent quan s'adona que estàs embarassada.

El buscàveu?
Ah, però tens parella?
Que prefereixes, nen o nena?
No facis cas del que t'expliquin perquè cada embaras és un mon però a mi em va passar això...
com li direu?
Esteu contents?
i no us casareu?
ara que hi ha criatures haurieu de formalitzar la relació...
li donaras el pit? no?? com es???
fas cara de nen.

Respostes que t'agradaria donar:

I a tu què t'importa si el buscavem?
No, no tinc parella, m'ha follat el primer que m'ha trobat, no et fot! clar que tinc parella i ho saps. M'és igual nen que nena, només vull que vingui bé, sa i que sigui ben maco.
No m'importa gens com vas passar tu l'embaras perquè jo el porto de conya
No sabem com li direm pero al final segur que acabaré escollint jo
Estem contens, es clar
No sé si ens casarem i ara tampoc és el moment, tenim projectes més importants
Ja tenim una relació formal
I no, ni tinc intenció de donar el pit ni tinc cap motiu per pensar que porto un nen!

i els experts parlaren un dia...

(.../...) El embarazo es un período de mucho estrés para muchas mujeres. Puede sentirse feliz, triste y asustada, todo al mismo tiempo. Esos sentimientos son normales. (.../...)
Absolutament normals i imprevistos. Tant aviat engegues tothom a la merda com els demanes perdó o dius gràcies mentre somiques i plores no saps ben bé perquè.

(.../...) Casi todas las mujeres embarazadas tienen problemas al dormir en algún momento en el embarazo. Algunos de los problemas incluye:
- Dificultad al dormirse
- Dormir sin descansar
- Despertarse con frecuencia
- Dificultad en volverse a dormir (.../...)
I mandra, molta mandra durant el dia.

(.../...)Combata la fatiga. Es muy importante dormir lo suficiente. Es común que las embarazadas duerman 10 u 11 horas. (.../...)
Quins collons... en què quedem? perquè jo no cluco els ulls en tota la nit

PD.- Ja van 20 setmanes. Han arribat a la meitat del procés. Per motius evidents ella ja comença a ser conscient dels canvis i ell encara sembla que s'ho ha de creure. No saben si la criatura serà nen o nena, tant els fa, només volen que vingui bé i no és un tòpic. No han escollit cap nom i quan més vegades els preguntin per això, menys es decidiran.

I tampoc han escollit cotxet, ni color de l'habitació, ni mobles infantils, ni robeta ni canasteta. Tot arribarà i llavors es queixaran que no tenen temps de res.