El lolo

Arribo a casa i no em diu res. Em mira, amb apatia fa un gest de "ja ets aquí..." gira cua, i marxa. S'apalanca al seu costat de sofà.
Em poso roba d'estar per casa i decideixo començar a preparar el sopar. Ve cap a la cuina, fent un gest "perdonavides", seu a la cadira i em mira. Passo d'ell. I això li fa ràbia.
Fa un salt i seu damunt el màrmol del la cuina. No ho soporto, li dic que marxi, que allà no és lloc per estar. L'empenyo fins al menjador, renega i surt al balcó, a prendre l'aire.
Llavors arriba l'altre. Tot són festes. Manyacs i carícies entre tots dos.
Sopem tots tres.
Llavors, reventats d'un dia esgotador, seiem al sofà. El que em perdonava la vida se'm seu a sobre, i amb tendresa em busca les carícies. I l'altre em diu: veus com sí que li agrades?? Al final us fareu amics.
Em costarà. No m'agraden els gats, però el primer dia vam signar un pacte de respecte. En això estem.